Bitàcola de viatges de la Maria i en Jaume

Algunes dades d'interès per moure's pel Marroc:

Treure diners: en viatjar, sempre utilitzem el mateix sistema. Utilitzem una tarja de dèbit per pagar on puguem i operar amb caixers. Al Marroc és possible pagar a molts llocs amb tarja, però acostumen a carregar una comissió si s’utilitza aquest sistema. Per això, si no és del tot necessari, més val evitar utilitzar aquest sistema.

En treure diners del caixer sempre hi ha una comissió –que no s’avisa mai i que, en el nostre cas, ha estat de 2€ per operació sigui la quantitat que sigui-. És per aquest motiu que val la pena concentrar les extraccions i evitar anar traient petites quantitats.

Compte que els números espanten; 2.000dj fan respecte, però solament són 179€, que per moure’s pel Marroc, no són un gran capital.

Per altra banda, la possibilitat de canviar euros per dirhams, és factible a molts hotels, especialment en els grans, i bancs, però cal valorar si val la pena anar carregat de diners amunt i avall. A més, també cobren comissions per fer el canvi.

També cal dir que gairebé arreu es pot pagar en euros, des dels soc fins als albergs, però sempre s’acostuma a arrodonir –al maig del 2012, 10dj = 1€--, cosa que no sempre val la pena. Seguint aquest exemple, un pagament de 10dj en euros, es pot acceptar que són 1€, en realitat 90cts, però 100dj no són 10€, sinó que són 9€--. Per aquest motiu, a ells els resulta molt “fàcil i ràpid” fer el canvi…

Moure's per la xarxa viària: si et serveix de consell, procura no viatjar de nit. Programa’t les etapes de manera que les iniciïs de bon matí, i puguis estar a l’allotjament per dinar o primera hora de la tarda. A més, al Marroc val molt la pena matinar, ja que la fresca és molt agradable i vivificadora. Més tard, el sol i la calor et trauran les ganes de moure't.

Un dels motius del perquè no viatjar de nit, és perquè fora de les carreteres molt principals, la senyalització, tant vertical com horitzontal, és força deficient i, si no utilitzes el navegador, és molt fàcil equivocar-se i trobar-te al bell mig del no res. No et pensis que trobaràs els rètols amb els noms dels pobles, les direccions i la distància com a Europa, no, i si després d’un encreuament cec –sense indicadors-, no trobes gent aviat per preguntar, pots no passar-ho massa bé. I això, de nit, és molt més que probable que passi.

Per altra banda, val la pena tornar a familiaritzar-se amb els mapes de tota la vida i desempolsar les nocions d’orientació. També això forma part de l’aventura, no? Cal preveure que el navegador té una tendència malaltissa a negar-se a funcionar quan més el necessites.

I, sobre tot, el motiu principal per no viatjar de nit, és que no està permès perdre’s ni un segon dels meravellosos paisatges que ofereix aquest país. No t’ho perdonaries mai.

Fent-ho així, tindràs la tarda lliure i és quan pots visitar amb calma la kasbah, el ksar o el soc que t’han dit o has llegit que hi ha i, evidentment, tens temps per conèixer la gent amb la que convius. El país s’ho mereix, creu-nos.

El desert: si viatges cap o pel desert, no oblidis sota cap concepte protecció solar per tot el cos. És una bona mesura, a més de la crema de protecció, mantenir els braços i les cames tapades amb roba, encara que sigui fina.

El cap protegit amb un barret d’ales o turbant. Pensa que les orelles també formen part del cos i que amb aquestes temperatures i amb l'exposició continuada als rajos solars, es cremen amb facilitat.

I, sobre tot, les ulleres pels ulls. Et protegiran tant del rajos solars, com de la sorra, com del terrible aire calent que asseca la humitat dels ulls, provocant una sensació de cremor.

No cal dir que cal preveure la provisió aigua en quantitat, sobredimensionada. El més segur és que no passi res, però cal estar preparat per a qualsevol imprevist. Més val una glop d'aigua calenta, que un glop de no res.

Si penses dormir al desert, i com a mesura de prevenció, no està de més portar-te, almenys un llençol i una coixinera neta, ja que els que hi ha als campaments no sempre semblen un model de netedat.

Valora la possibilitat de fer un bivac, pel que hauràs de preveure si dormiràs en sac de dormir o embolcallat amb una manta. Sigui quina sigui la opció que prenguis, t'assegurem que val la pena l'experiència.

No oblidis portar algun frontal per il·luminar la nit, ja que no sempre són de fiar les llanternes a piles que posen a la teva disposició els amfitrions dels campaments.

Generalitats: segur que ja ho saps, però no sobra recordar-ho: compte amb l’aigua. Consumeix sempre aigua embotellada, que no falta enlloc.

Pel que fa a les verdures crues, els tes, les fruites, etc., hem de dir-te que nosaltres n’hem menjat des del primer dia i no hem tingut cap mena de problema. Però no està de més prevenir i portar algun antidiarreic a l’equipatge, per si de cas.

Al Marroc el consum de pollastre a la brasa és força habitual. Com a mesura preventiva i sempre que sigui possible, insistir en que estigui ben fet. Un tall de pollastre cru pot derivar en una disenteria. Pensem que cal estendre l'advertiment a la resta de carns.

Compte amb els sortidors de gasolina. La marca Afriquia no és massa bona i els combustibles poden no ser tot el purs que caldria. Si és possible, és millor evitar aquesta marca. Si recaleu a Tagelft, MOLT DE COMPTE. Tenen una gasolinera amb un sortidor de gasoli i un de gasolina sense plom. Però com que a la zona no hi ha cotxes amb gasolina, HAN OMPLERT DE GASOLI ELS DOS DIPÒSITS SOTERRATS, amb el que si et refies que estàs posant gasolina sense plom, el que en realitat poses és gasoli. Molt de compte doncs. SEMPRE és millor assegurar-se que és tipus de combustible que penses que posen.

Com a mesura preventiva, cal no escurar massa el dipòsit de combustible. Les distàncies són llargues i no sempre hi ha gasolineres a l'abast. Com a mesura general, caldria assegurar-se que, com a mínim, tenim una autonomia de mig dipòsit. Això és per les rutes per carretera, evidentment si transcorren pel desert, el plantejament ha de ser tot un altre. Hi ha altres pàgines web, específiques per rutes pel desert, que informen al respecte.

I per concloure, és interessant recordar que els marroquins són una gent molt acollidora i simpàtica, que estem a casa seva i, que en la mesura del possible, caldrà adaptar-nos als seus costums i maneres de fer. Pensa que són molt assequibles, que els agrada la conversa i que sempre estan disposats a compartir una estona a l'intercanvi d'opinions. I sigui com sigui o a on sigui, sempre trobaràs a algú que et donarà un cop de mà si ho necessites.

Pujar