Buenos Aires, una ciutat encantadora

 

Canvi de guàrdia a les dependències governamentals

 

Buenos Aires no amaga el seu passat colonial...

 

La culura bull al barri de La Boca, i els colors esclaten arreu...

 

El tango, ambaixador argentí al Món, és present arreu...

 

Formes i colors es barregen en un feliç enllaç...

 

Una barreja de barroc, noucentisme i colonialisme donen un regust acollidor a La Boca...

 

Cases construïdes amb planxes procedents de les estibes
i pintades amb restes de pintura dels vaixells...

 

Aires portenys impregna i encomana La Boca...

 

L'humor tampoc hi és absent...

Invitació a entrar...

 

Tango, sensualitat a flor de pell...

 

Música, formes, colors, cossos... l'essència del tango...

 

Caràcter argentí...

 

Llops marins a recer de perills, gaudeixen del sol i l'aigua...

 

El mascle dominant marca el seu territori i protegeix el seu harem...

 

La balena juga amb el balenó...

 

Magnífic espectacle de cetacis en llibertat...

 

La balena franca austral ensinistra el balenó per la llarga travessia que s'acosta...

 

L'enorme cetaci sembla gaudir dels visitants...

 

Espectacular albirament de balenes...

 

Després dels salts, el trofeu fotogràfic més preuat...

 

És la Pampa argentina, on el cel i la terra s'uneixen fins a l'infinit...

 

Un pingüí de Magallanes mira desconfiat l'objectiu...

 

Tampoc els rapinyaires deixen d'albirar preses potencials...

 

Les desferres de vells baixells que han vist èpoques milloros,
esperen impassibles a ves a saber què, a Rawson

 

... també a Rawson els colors acaronen els nens...

 

La "flota amarilla" de Rawson, destaca pel colors i les línies marineres dels seus vaixells...

 

Vaixell fora l'aigua en període de manteniment

 

També a l'rgentina la gent vol treballar i no la deixen...

 

Reconstrucció d'un rèptil prehistòric al museu de Rawson,

 

Més rèptils

 

Restes a les platges...

 

Restes a la sorra...

 

Els Andes acaben ensorrant-se a l'oceà a Tierra de Fuego...

 

Els Andes des del mar a Ushuaia...

 

L'aigua acull els ùltims cims andins, encara nevats...

 

Bandera argentina treballada pels vents patagònics...

 

Illa del canal de Beagle, on conviuen llops marins i pingüins

 

Llops marins en estat salvatge...

 

...gaudint del descans...

 

El descans no invalida una discreta vigilància...

 

Arrogància?

 

Cims nevats a Ushuaia

 

La banca, pressumpta patrocinadora, és com la pudor: s'escampa arreu...

 

La maquinària de la locomotora "Camila"

 

Locomotora "Camila" del tren del "Fin del Mundo"

 

Les tenebroses altures dels Andes envolten aquestes terres, acollint amb gelor el visitant...

 

"Pan de indio", fong de la Terra de Foc comestible a més d'altament fotogènic...

 

Arc Iris, després d'una tempesta a Tierra de Fuego...

 

Mascaró de proa al museu marítim del penal d'Ushuaia...

 

Recreació a l'interior d'una cel·la al penal d'Ushuaia...

 

Interior d'una altra cel·la. Al·legoria a la llibertat...

 

Interior reconstruit del Penal d'Ushuaia

 

Inquietant mirada de la reproducció d'un funcinari de presons d'Ushuaia...

 

Món màgic a l'interior d'una botiga a El Calafate

 

Morrena de la gelera del Perito Moreno, on l'aigua retorna a l'aigua...

 

Formes i colors a punt de desplomar-se

 

Seracs imponents, blaus dominants...

 

Blau, blau i blau... el Món del gel...

 

Imponent morrena del Perito Moreno...

 

Gels antics en procés de fusió...

 

Però no tot és gel, solitud i aïllament, la vida també hi és present...

 

Colors i textures etèries...

 

Icebergs a la deriva...

 

Aigua roca i gel...

 

Només 1/10 part del total surt fora l'aigua...

 

La gelera Spegantzi no arriba, gelada, fins al Lago Argentino...

 

Les visions del gel capriciós, no deixen indiferent l'esperit...

 

El canvi és brusc. Dels gels patagònics passem a les selves subtropicals,
amb calors humides i vegetacions exuberants...

 

Les aigües de les cataractes d'Iguazú es precipiten rabioses fins a 80m més avall...

 

Ací domina el blanc de l'aigua i el verd de la flora...

 

L'eixordador estrèpit de l'aigua caient,
acompanya el visitant tot el trajecte...

 

L'espectacle del conjunt de les cataractes és absolutament espectacular...

 

Éssers humans infinitament petits,
gosen enfrontar-se amb l'aigua enfollida...

 

Aigua, vegetació i cel. La resta no existeix...

 

La "Garganta del Diablo", on sembla acabar-se el Món en un akelarre
enfollit d’aigua furiosa i altures de vertigen...

 

Però també ací la natura pot ser molt agradable...

 

... amb la creació de flors (?) molt estranyes i misterioses...

 

...d'una delicadesa i bellesa innegables...

 

 

I finalment el sol es pon desitjant-nos un bon retorn...

Pujar